La UGT-PV va presentar ahir, dimarts 11 de desembre el llibre Al Tall. Música per a un poble de Víctor Mansanet, i editat per Edicions Bromera. La secretària de política social i lingüística de la UGT-PV Pepa Llorca conductora de l’acte va iniciar recordant les paraules de Joan Fuster: “Tothom comença començant” i així, sembla que va ser ahir, però han passat ja 37 anys d’Al Tall. Incidia en que aquest acte no era celebrar l’acomiadament del grup que fa un mes va anunciar la seua retirada sinó que la intenció era homenatjar la important trajectòria d’ Al Tall.
També ens va recordar que ningú no creia que el grup, integrat per músics autodidactes preocupats per la música tradicional valenciana arribaria tan lluny ni que donaria tants fruits. I el que és més, tampoc podrien endevinar que resultaria de tanta utilitat per a ajudar a recuperar part dels nostres orígens i col•laborar en la vertebració del nostre País Valencià.
Darrerament va fer un seguiment de la trajectòria del grup des que en 1975 enregistraren el seu primer elapé. I ens recordà que quest grup no sols ha format part de la nostra història, de la nostra cultura i de la nostra lluita, també va contribuir a que la nostra llengua esdevinguera una eina de comunicació en aquell temps i en el nostre país. Perquè no sols són un grup musical, han fet una música més progressista perquè pretenien continuar creant i aportant novetats per als nostres dies i per a la nostra gent, i ho han fet des del llenguatge estètic de la nostra tradició.
Pepa Llorca explicà que ha tingut l’honor i la satisfacció de treballar molt estretament amb els membres del grup i especialment amb Vicent Torrent. Al mateix temps va recordar que Vicent, és membre del Consell de Cultura de la UGT-PV i que ha col•laborat en moltes ocasions amb el sindicat, això sí sempre desinteressadament però amb molt de sentiment i d’estima. De fet, a dos dels components d’Al Tall, Vicent Torrent i Manolo Miralles i que pertanyen al grup des de la seua fundació amb qui ahir comptàrem amb la presència de tots dos, els digué que amb la música expressaven els sentiments i “amb la vostra llengua, que és la nostra, podíeu dir qualsevol cosa. Però qualsevol cosa que passara en la vostra vida quotidiana, era el que passava en la nostra vida, en els nostres dies, era la vida i anàveu i anàvem fent País, el nostre País Valencià”.
Ells mateix van agrair a la UGT-PV el poder presentar aquest llibre al sindicat perquè els semblava una mena d’homenatge molt gratificant i més ara que havien anunciat el seu “acomiadament artístic”. Van recordar que ja el sindicat els havia premiat l’any 2010 atorgant-los el Guardó 1r. de Maig en la categoria col•lectiva. Vicent Torrent va explicar que evidentment no sols havien fet música, també havien treballat en la investigació del món musical i en la recuperació de sons musicals, instruments... Havien composat fragments de la nostra pròpia història no sols valenciana sinó mediterrània. Una vegada més ens van recordar que al Tio Canya el menyspreaven no només per parlar com parlava, sinó també per cantar com cantava. Però que no estava vençut.Per la seua banda Víctor Mansanet ens va presentar el llibre des d’una visió molt encertada i amb molta concisió, la nostra història a través de l'evolució d'aquest grup. Al llibre parla des de la transició fins ara, donant-nos a conèixer (i serveix per a recordar-nos a molts de nosaltres) com es va desenvolupar una època on la repressió es va combatre mitjançant la música. Va evocar records, que en tot cas ens resulten recents i que ens donen la satisfacció d’haver-hi format parts d'ells.
Finalment, es van projectar uns audiovisuals de la trajectòria del grup i relatant diferents esdeveniments històrics i culturals i musicat pels autors. Per concloure Pepa Llorca es va dirigir a Vicent i a Manolo dient-los que se n’anaven en un mal moment, doncs ara més que mai hem de tornar a començar a conquerir els nostres drets: històrics, culturals, lingüístics, laborals, socials… i recuperar les llibertats que també estan en perill. Encara que sempre ens quedarà la veu d’Al Tall i el seu missatge reflectit en les cançons i, que serviran de referent, inclús quan molts de nosaltres ja no hi estem. La llengua i la cultura d'un poble sempre perdura malgrat els atacs que hi reben.
